Delta del Mekong

L'hotel en el que ens allotgem organitza diversos tours. La primera nit ens apuntem a un de menjar que comença a dos quarts de set. Mentre fem temps abans del tour es comença a sentir jaleo al carrer. Mirem per la finestra i veiem un munt de motos amb gent que porta banderes del Vietnam, la selecció sub 23 ha passat a la final de la Copa asiàtica. Enmig d'aquest merder comencen el tour.

El guia és molt simpàtic i ens porta a diversos locals. El primer és un lloc típic de rollitos que t'has de muntar tu, boníssim. Després provem unes magdalenes de gambes fregides, curiosament bones. El tercer plat el fem al carrer, uns Clay pots (cassoletes de fang) d'albergínia i de carn; aquí també provem un ratolí de camp, similar al conill. De postre ens porta a una paradeta de sticky rice (arròs dolç i enganxós dins d'un gofre), bastant empalagós. Finalment anem a fer una cervesa de comiat mentre seguim veient la desfilada de motos celebrant la victòria del futbol.

El matí següent també tenim un tour contractat. El guia ens espera al hall de l'hotel a dos quarts de sis!
Anem fins el moll (o embarcadero diu l'Alba) i pugem en una barqueta de fusta que ens porta pel riu fins un mercat flotant i un poble on les cases són super altes, no de molts pisos sinó de molta alçada entre el terra i el primer pis, per seguir tenint casa quan puja el riu en l'època humida (uns tres o quatre metres ben bons que salven amb troncs d'arbre).
Acabem el tour veient cocodrils que agafen pel delta i alliberen una mica més amunt del riu, on no facin mal.

Autobusos i tamborets

Després d'un parell de dies de relax a la platja ha arribat el moment de creuar la frontera amb Vietnam i seguir el nostre viatge.

L'autobús ha arribat amb puntualitat camboyana, és a dir, mitja hora tard. Naltros érem les últimes, però quan ja semblava que marxàvem han trucat al conductor i hem tornar enrere per recollir una persona més, no podíem anar més atapeïts en aquell minibus.

El viatge ha transcorregut plàcidament i al arribar a la frontera el conductor ens ha fet el papeleo, naltros només hem hagut de firmar uns papers i deixar que ens prenguessin la temperatura. Després d'esperar una estona ens han tornat a encabir en un altre minibus, la Núria una mica més i s'ha de seure a la falda d'un alemany. D'allí a Ha Tien ha sigut un momentet.

A Ha Tien no hi havia gaire a fer i menys plovent, hem estat descansant un ratet a l'hotel, omplint-nos els pulmons de tabac, al terra de l'habitació fins i tot hi havia cendra. Per sopar hem anat a un lloc on tenien cargols gegants de mar (no els hem provat) i a dormir.

De Ha Tien a Can Tho ha sigut una altra història, ens ha vingut a buscar el minibus del dia anterior, que no ho he dit abans, però la porta la tancaven enganxant un filferro, no donava massa confiança.

El minibus ens ha deixat a l'estació on ja hem agafat l'autobús definitiu. El passadís era super estret, espai com per poder posar-hi una motxilla de viatge, cosa que han fet. El bus anava súper ple i en els racons que sobraven han posat totes les motxilles, anàvem súper acolchaditos.  A mesura que ha transcorregut el viatge ha anat pujant gent que l'han anat asseient en tamborets i cada cop que baixava algú es tornava a jugar al tetris. Sort que hi havia aire acondicionat, sinó no sé si hauríem sobreviscut a l'anxovament.

Després de 6 hores de viatge hem arribat sanes i salves a Can Tho.

Da Lat

Ens llevem aviat, com sempre, i obrim abans la boca que els ulls. L'hotel és pijillo i en l'esmorzar es nota: a més dels habituals fideus i arròs tenim fruita, brioixeria, iogurt, cereals, torradora i truites/ous que et fan al moment.

Al sortir de l'hotel ja ens esperen els nostres guies d'avui: el Thang i el Nobi.
Hem reservat un tour en moto pels voltants de la ciutat, per veure paisatges, flora i fauna.

La primera parada és en un camp de flors, amb margarites de diferents colors i lliris. Ens explica que els lliris els utilitzen de decoració, les margarites són per defuncions i les roses com a regal. En algun lloc hi ha un americà que encara es pregunta per què la seva nòvia vietnamita el va deixar quan estaven super enamorats i ell li va regalar un ram de margarites.
Això ens va dir.
Deu haver també una vietnamita que encara es pregunta per què el seu nòvio americà li va desitjar la mort regalant-li margarites quan estaven tan enamorats.

La següent parada és per fer una excursió, ens ensenyen el camí i ens esperen al final, pujar i baixar un turó en mitja horeta.

En la tercera parada ens ensenyen i expliquen com es fa el cafè i els diferents tipus que hi ha. Descobreixo que moka no vol dir "bombons de xocolata i cafè" ni "bombons del papa perquè no li agraden a ningú més ;P", és una classe de cafè i m'agrada més que l'aràbica.

Després del cafè anem a dinar els 4 i camí de la pagoda prenem suc de canya (d'on treuen el sucre de canya) que ens preparen al moment.

Entrem a la pagoda fent fotos com a bones turistes i apareix del no res un monjo budista emprenyat que ens fa descalçar i ens persegueix fins que deixem les bambes fora. Visitem la resta del recinte descalces, creuant-nos amb altres turistes que no hi van, fins que podem recuperar les bambes i acabar el recorregut. El guia ens explica que la pagoda és d'estil xinès, mentre que altres són índies (es diferencien per la teulada, les índies són en forma de V invertida i les xineses acaben en pujada... A vegades queda clar que una imatge val més que mil paraules).

Següent parada: cascada de l'elefant
L'aigua baixava marronosa per la pluja del dia anterior, sobretot en el salt d'aigua més petit. Vam baixar fins darrera la cascada gran i després fins el riu, on un parell de pescadors tiraven la xarxa sense gaire sort. La pedra llisa i mullada i les baranes dubtoses haurien fet el camí impracticable al nostre país, però aquí no prohibeixen res, selecció natural suposo. El guia ens va acompanyar en tot moment indicant el millor lloc on posar el peu quan era necessari.

Amb això vam acabar la part del dia d'excursions i només quedaven un parell de parades: una de la cria de cucs de seda (des de les fulles de morera fins el mocador de seda) i una de producció de grills i vi d'arròs (on vam fer un parell de xupitos i vam tastar els grills fregits). Abans del primer xupito el guia volia saber si érem abstèmies O bevem alcohol, i ens va preguntar: are you alcohòlic? (Literalment: sou alcohòliques?). Quan es va adonar del que havia preguntat va canviar a... Beveu cervesa i vi?

Ja de tornada, parada per estirar les cames i veure el paisatge abans de tornar a l'hotel.

Sihanoukville

Dia i mig de relax i platja. El segon mig plujós però calorós, així que platja igualment.

En aquests dies hem après curiositats de l'aigua. La que comprem habitualment a casa és aigua mineral. Pot ser de manantial o de l'aixeta, però és aigua mineral. Mineral vol dir que porta minerals. N'hi ha que més, n'hi ha que menys; a l'etiqueta sempre ve indicat.
Aquí teníem clar que no podíem beure aigua de l'aixeta, no tan sols ens rentem les dents, per si de cas (em refereixo a que no ens les rentem amb aigua de l'aixeta eh, que igual et cauen a trossos un mes sense higiene dental). Bé, doncs el que hem après és que aquí, l'aigua que compres, no és mineral. Està tractada amb ozó, raigs ultraviolats i alguna altra cosa que no sabem traduir. L'objectiu clarament ha de ser eliminar tota la merda que déu dur l'aigua de per si, i en el procés s'eliminen també els minerals. És a dir, bevem aigua destil·lada com qui diu.

No té cap importància excepte en cas de cagarrines. Posem que et cagues potes avall i, per hidratar-te, beus aigua. Si és mineral, tot bé. Si és destil·lada, el cos la treu tal com ha entrat (afegiria que una mica més bruta, però no vull entrar en detalls escatològics). La solució és barreja-la amb uns polvets similars al suero farmacèutic per diarrea.

No cal dir que tot això ho hem après només en la vessant teòrica, per un amic.

PD: ens hem banyat tots dos dies a la platja sense problema, hem vist la posta de sol i hem fet tots els àpats habituals (aprofitant que aquí l'arròs blanc és fàcil de trobar).

PD': estem bé mama ;p

Bus

El primer viatge en bus va ser "normal", pel que enteneu vosaltres per normal, i pel que enteníem nosaltres per normal en aquell moment.

Vam sortir 10 minuts tard perquè vam esperar a dues noies que van fer tard; van arribar dos minuts després de que els seus seients fossin ocupats per una parella de francesos que no havien comprat el bitllet anticipadament i s'havien quedat sense.

A les dues hores de viatge vam fer una parada de 10 minuts per estirar les cames (o sigui, per pixar) i al cap de mitja hora vam parar en una "àrea de servei" per entendre'ns, 30 minuts per dinar. Era només un restaurant amic de la companyia d'autobusos i tenen els temps controlats, així que en mitja hora havíem dinat i pujàvem al bus.

En teoria quedaven més de 3 hores sense parades, però en vam fer una extra per "estirar les cames".

Vam arribar a Phnom Penh una mica abans del previst i en 15 minuts a peu erem a l'hotel.

Tot correcte.

Avui a les 8 sortia el bus cap a Sihanoukville, un recorregut de 4 hores segons la web. La companyia oferia un servei de recollida a l'hotel però el nostre no era a la llista i hem agafat un tuk tuk. A les 8.15 han arribat els primers que havien recollit als hotels i a les 8.25 els últims. He dit que el bus sortia a les 8 oi?

Hem sortit mitja hora tard i ens han informat que el viatge dura 6 hores, que el wifi no funciona (i, cito textualment, que esperen tenir-ho solucionat demà... Com si a algú dels que som al bus ens importés que demà funcioni o deixi de funcionar...) i que farem una única parada de 10 minuts.
No tenim clar si les 6 hores inclouen la mitja hora de retard o no, però arribarem entre 2 i 3 sembla... Sense dinar. En l'anterior viatge, la parada per dinar va ser a les 11.45h, perquè us feu una idea dels horaris d'aquí.

Al poc de sortir, encara a la ciutat, hem anat a la central dels autobusos i ens han informat que faríem una parada de 10 minuts per revisar alguna cosa del bus. No ha arribat a parar el motor, hem sortit de la central i hem seguit el viatge. La nostra teoria: el mecànic no hi era i han decidit que no calia esperar. Esperem que només volguessin comprovar algun cinturó que no tanca o el wifi.
Són gairebé les 10 quan sortim de la ciutat, després de fer dues parades per recollir gent.

Per cert, el trajecte són poc més de 200km.

---
Durant la parada de 10 minuts he preguntat al guia (nota: al bus hi van dos conductors i un guia acompanyant, no pregunteu per què) si pararíem a dinar i, després de consultar amb un dels conductors, m'ha dit que si, al cap d'una hora. En efecte, a dos de dotze hem parat. 20 minuts que han acabat sent 30 en els que hem demanat i engolit... una pizza!
Seguim el viatge, estem a 120km

---
Ja hem arribat, ara deixar les coses a l'hotel i platja!!

Phnom Penh

Vam arribar ahir a la tarda, després d'un viatge de 6 hores en bus prou plàcid. De l'estació de bus a l'hotel, uns 15 minuts sense deixar de suar com feia anys que no suava. Vam sortir a donar un tomb pel riu i poc més. Avui visita al Palau reial d'un rei curiós: va aconseguir l'independència de Cambodja i va abdicar en son pare. Es va presentar a les eleccions posteriors i les va guanyar, i va ser president uns anys, fins el 1970, quan comença la guerra civil. Va estar uns anys fora del govern, fins i tot exiliat a Pekín. Després de la caiguda dels "khmers rouges" i el tractat de pau va ser coronat de nou com a Rei. Al cap dels anys va abdicar en son fill.

M'ha semblat interessant la història però està super resumida, la guerra està lligada a la de Vietnam (https://eacnur.org/es/actualidad/noticias/historias-de-vida/los-jemeres-rojos-el-genocidio-camboyano)

Després visita al mercat rus, on hi ha de tot (un passadís sencer de parts de moto i neumàtics, per exemple). Hem dinat allà per un euro cada una: uns fideus preparats davant nostre i un rollito de primavera fregit feia estona. A la tarda visita al mercat nocturn (un mercadillo com el de Palamós però amb un escenari buit i altaveus a tot drap, hem durat 5 minuts crec) i volta pel riu. Quan miràvem de decidir on sopar ha marxat la llum de tot el barri i hem entrat al restaurant més proper, a fer una birra tot esperant l'electricitat. Abans del que em temia hem pogut llegir la carta i triar. De postre, un gelat i tuk tuk cap a l'hotel.
Demà tornem a matinar per agafar el bus cap a Sihanoukville (platgeta, tot i la previsió de pluja).

Siem Reap

Tres dies a Siem Reap visitant els temples d'Angkor. El primer dia els més típics: començant per Angkor Wat, el més gran de tots, veient la sortida del sol. El temple Bayon,  budista, on cada torre tenia quatre cares de Buda i Ta Prohm, menjat per la jungla, en aquest últim es va gravar la película de Tomb Raider.

El segon dia els menys concorreguts, vistos amb més calma i acabant a Phnom Bakheng, el més elevat, per la posta de sol. I el tercer hem anat més lluny (hora i mitja en tuk tuk) a veure Beng Mealea i per rematar, un dels pobles flotants (Kompong Pluk, cases sobre columnes fetes amb troncs d'arbre que queden a la superficie amb la crescuda del riu, durant l'època de pluges).

Els temples, espectaculars. Alguns budistes, altres hindús; alguns restaurats, altres en procés, altres perduts a la jungla; alguns a petar de gent, altres els hem vist soles. Tots brutals.

L'esmorzar a l'hotel és de 6 a 10... Tots els dies l'hem demanat per emportar perquè marxàvem abans no obrissin. Demà esmorzem a l'hotel i anem a agafar el bus cap a Phnom Penh. 7 hores de bus.